.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«entra a celebrar-ho amb el teu Senyor»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del llibre dels Proverbis

Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida el farà feliç, i no desgraciat. Es procura la llana i el lli, que les seves mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa, i els seus dits agafen el fus. Obre les mans als pobres, allarga el braç als indigents. L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix; l’esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball: que la seva obra l’elogiï davant de tot el poble.

Pr 31,10-13.19-20.30-31

Salm Responsorial

R. Feliç tu, fidel del Senyor. 

Feliç tu, fidel del Senyor,
que vius seguint els seus camins.
Menjaràs del fruit del teu treball, 
seràs feliç i tindràs sort.  R

La teva esposa fruitarà com una parra dins la intimitat de casa teva; 
veuràs els fills com plançons d’olivera al voltant de la taula. R

És així com els fidels del Senyor seran beneïts. 
Que el Senyor et beneeixi des de Sió.
Que tota la vida puguis veure prosperar Jerusalem. R

Sl 127,1-2.3.4-5 (R.: 1a)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica

Germans, no cal que us escrivim quan i en quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat, quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tenir un fill, i no se n’escaparà ningú.
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament.

1Te 5,1-6

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Un home que se n’anava a fora del país cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cadascú, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo. Al cap de molt temps l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc milions i n’he guanyats cinc més.
L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos milions i n’he guanyats dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Ets un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i aplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tenir por i vaig amagar els vostres diners. Aquí teniu allò que és vostre.
L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul. Tu sabies que vull collir on no he sembrat i aplegar on no he escampat? Doncs havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a vessar, però als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo a fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents».

Mt 25,14-30

"Cal fer rendir els talents rebuts per al bé de tots"

El llibre dels Proverbis —didàctic i moralitzant— és antologia de sentències curtes (cp. 10-29), introduïda per llargues instruccions poètiques (cp. 1-9) i concloent amb una secció de sentències llargues i poemes curts (cp. 30-31).
Que en té de valor una bona esposa! És molt més preuada que les perles. L’encant és aparença, la bellesa s’esvaeix. Veritat per a l’home i la dona. L’autèntica bellesa es troba en el treball digne i sobretot en obrir les mans als pobres i allargar el braç als indigents.
A Tessalònica viuen neguitosos: quan i a quins moments arribarà el Dia del Senyor? Centre clàssic de l’apocalíptica tradicional era datar l’hora fatídica dels esdeveniments finals i assenyalar-ne els indicis premonitoris.
Jesús aportà la gran novetat: serà imprevisible. El Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada (Mt 24, 44).
La qüestió és ser fills de la llum i del dia. La connexió vital amb Crist ens situa en camí segur, tot esperant el dia del Senyor Jesús amb plena confiança.
L’evangeli d’avui sobre la necessitat de fer rendir els talents rebuts cal recordar-lo sempre.
El protagonista principal és l’amo —el Pare Déu— que confia els seus béns als seus administradors —els fills.
Els béns confiats no són poca cosa. El qui rep menys —1 talent— rep l’equivalent als guanys d’un jornaler durant uns vint anys.
Valorar els talents rebuts implica reconèixer-nos molt estimats de Déu: cal agrair-ho. Els talents són nostres perquè Déu ens els dóna: fer-los rendir és la segona exigència.
Dels talents rebuts en som administradors: no «amos» per a fer-ne el que vulguem ni per a profit egoista.
Ens els dóna a tothom (cap fill és desheretat) perquè del rendiment d’uns i altres, diferents i complementaris, en sortim guanyant tots.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES